domenica 28 dicembre 2008

Che sògni strani...

Staa: sognatris
Canzonn: Ligabue: Niente paura

Incoeu gh'hoo avuu on sogni strani, ma gratificant e all'istess temp stressant...

Seri in ona dita, a Milàn, in de la qual nisciun el parlava spagnoeul e gh'aveven besogn de on quaivun che el savess parlà spagnoeul e italiann... Quindi lavoravi lì, e me ciamaven ogni poc per interpretà quel che el diceva on quaivun o per faa la traduzion de on quai document... Ricordi minga tant, ma basicament ricordi che seri tant acceleraa... :D

Fudessi vera... hahaha. El saria verament felis :D

Mi rendi cont de che anca gh'hoo sognà on alter ròb ma so no esattament che ròba...

sabato 27 dicembre 2008

Nadal...

Staa: stracca
Canzonn: Vacca: oggi va così

Incoeu sont verament distruta. Magari l’è no inscì strani, a la fin. El 24, nòtt prima de Nadal. A cà dei mè nòni paterni come ogni ann. Dopu sont andada al villaggi cont la mè miglior amisa e el sò fioeu, per mezz-festeggià. Ghemm vist on quai film, bevuu, mangià... E inscì. Gh’avaria minga immaginà che el saria sta on bel programma, la ròba brùtta l’è che di nòtt el faceva on frecc tremend, (gh’avevóm portà on radiator) e de dì cald.
E el 25, Nadal. L’è on dì che ma pias no tant, de sorapù semper (o quasi semper) el passòm dai nòni materni, in on villaggi che verament me schiscia giò. Tucc i ann, quand el passa quest dì, me senti verament sollevada.

Ieri gh’hoo aproffità el dì, volevi faa dei regali de Nadal a duu amis, quindi nagòtt... Gh’avevi tant chiari che ròba volevi e indoe andà, quindi gh’hoo minga avüu grandi problemi.

Quèst mes anca me sont resa cont de che gh’hoo spendüu tant, verament, in del mè casi, i famosi “spesi formiga” hinn ona maledizion. Gh’hoo on problemino cont el cibo e i dolz, e quest el se ved in de le me spesi....

domenica 14 dicembre 2008

Balada del Balabiott.

Anca l'è andà foeura el noeuv disc de Francesco Magni, "Balada del Balabiott."

Intant aspettom pussee notizi, ve lasci el videi che in del qual canta in compagnia de la sò miee "La mia tèrra" (Scigula)

lunedì 1 dicembre 2008

Fin settimana...

Quest fin settimana l'è stà interessant.

Venerdì gh'hoo avuu la cena cont i mè compagni e la mè prof de cinès, poeu a sem andà in gir alcuni de nunch. A dìl vera, me sont divertuda. Molti de nunch ghee conoscevom giamò l'anno indrè, e gh'èe ona bèla relazion.

Sabet sont andada cont Roberto e Matteo in del cinema, a vedè Madagascar 2 (ha, ha) e l'è stà bèll. La brùta ròba l'è che poeu semm andà a bé on quaicos e lor gh'haan comincià a parlà de ròb collegà a la politica, alcuni molto specifich dei quali osaria minga de dà la mè opinion, perché molti i cognossi no. Quindi, praticament gh'hoo avert no la bòcca. Me sont lojada on ciccinin, a part quest seri leggerament stracca. L'è minga colpa de nessun, gh'hoo da dì. Era no la serada, ha, ha, ha.

Domenica mattina gh'avevi l'appuntament cont Jaime, on fioeu cinès che studia in de la scoeula de lengu. Me gh'haa contà su che l'è andà foeura duu settimani e che me gh'aveva comprà on regali. Infati, on liber de caratteri cinesi tant interessant. Vedarem quant cognosset tì! Me gh'haa dett. E gh'hoo percors i pagini e segnalavi i caratteri che giamò congnossevi. L'è tant simpatich. A dì la vera, sont stada sorpresa per el faa del regali, seri minga riessida a trovamm cont lü prima. Speri che doman i compagni de cinès me ciapen no minga in gir... anmò!

sabato 22 novembre 2008

El subcosci...

Ier gh'hoo sognà che seri punida en ona class, contra el mur, a spalli de tucc, intant la professoressa la spiegava on quaicos.

Gh'ee minga pussee tant de comentà...

martedì 18 novembre 2008

Brùtt dì...

Ier g'hoo avüu on dì de quei in cui te piasaria avegh daa un colp, o anca duu. A dil vera, el so no se podaria vess stà pesg. De mattina, sont dovuu andà in del center de salut per famm daa i analisi... E on gh'era, ma l'alter no. La dottora, l'è anca on ciccinin pesante me ghaa rott el cò. Sont andada foura da lì, rabiada, cont voeuja de mazzà on quaivun e pensavi che gh'avevi besogn dei analisi per el 20. Vedarem.

Sont minga riessida a concentramm in tucc el dì in su nagott. Poeu l'è rivada l'ora de andà in piscina. L'è stà terribil. De colp, me sont sentuuda tant stracca, e ghee riescivi mai. Riescivi minga a nuotà, gh'avevi besogn de fermam ogni poc perché el mè corp el borlava giò. E quand notavi a crawl, l'è entrà acqua dappertutt. El so no, facevi minga in temp a respirà. "Steet ben?"- Ghaa domandà l'istuttor. El sapevi minga che rispond. "L'è stracca!. vera, Anna?"- Ghaa dett on mè compagn. Infati, ier gh'avevi miga faa giamò el ridicol. Quando gh'avevom de faa on sercizi (l'ultim, a pé), barcollavi. Riescivi minga a tegn l'equillibri ben.

Inoltre, la mè "amisa", quand ghee semm vist dopu nuotà, me ghaa chiest de andà foeura innanz (come de solit) perché l'unica cosa che le frega hinn i omen. Fantastich!

Soltant ona mail me ghaa faa sorrid, per alcuni minutt in del dì de ier...

giovedì 13 novembre 2008

Italiànn...

Che vaccada.

Ier, spetavi Salomé innanz a la scoeula de lengu, per andà in de la piscina, come de solit. Eppur, ai 21.30 l'è quand la va foeura tuta la gent che manca, se serren i port, e tucc van foeura. Molti dei professoeuri van foeura dal parchegg, ma alcuni van foeura da la porta principal.

E inscì, ultimament me troeuvi spess al mè ultim professor de italiann, fabio, ed ad alcuni compàgni che vann ad ultim or d'italiann, dopu de vegh ripetuu (Alcuni per propri volontà). In quei momenti, la malinconia la me borda on ciccinin, e me meanchen i dibatti, i sabettamenti, i or a litigà cont la lèngu e rabiada perché a certi personi i sopportavi no, direttament.

Però se mi metti a pensà, la malinconia la vegn da indrè. Nei ultimi ann de italiann me mancava el cors de 2º, in del qual me dava lessioun Jose, un professour che ghee ciapava in gir el massim che el poteva. Cert, seri quèla puseee piscinnina de la clàss, cont i mè 18 ann. Allora seri de la era "del iogur" e de "pokemon" (gh'haa minga indovinà propri...) E mì, tant timida, sapevi minga che volevi dì. Allora. Marco, on fioeu de Vasto Marina (Abruzzo) che in quei momenti me importava giamò, me diseva: "di che l'è on...." Che tempi. E domà hinn passà 3 anni da allora.

Comunque, adèss gh'hoo besogn de cambi... Tanti cambi.

martedì 11 novembre 2008

Notizi de musica

Alcuni notizi:

1: I Vomitiors, group de rock del Tesin che el canta en dialètt, torna cont on noeuv disch e inizien a faa concerti l'ann che vegn. Stag attent!



2: I Teka-P, ghaan anca faa on noeuv cd, Pan e Larsen. La presentazion l'è stada la primavera pasaa.



3:I Longobardeath, group de metal in insuber, ghaan tirà foeura el noeuv cd, "Bonarda Bastarda".



Bravi fioeu! ;)

sabato 8 novembre 2008

Al Periodic

Al Periodic l'è on noeuv sit en milanès, dervì da March Tambürel con alcuni collaborador. March Tambürel l'è on linguista che gh'haa avüu semper interès in dei lengu minoritari. La dis che gh'haa semper pensà che el milanès gh'aveva besogn de ona vos, e dopu de pensass, gh'haa deciss de dervì quèst periodich.

Lor gh'haan l'idèa de scriv regolarment in del sit, in puu ghaan anca alter possibil idèi per tirà innanz quèst progett, come idei de audio. Se pöd collaborà e mandà dei ròb a quest neuv sit: Sperem che anca quèst progett andarà innanz, anca se gh'haa giamò ricevuu una quai critica per la lor grafia. In de la opinion de ona servidora, l'è minga el moment de mettess a litigà per i diversi tipi di grafia che gh'hiin in gir, ma l'è el moment de comincià a fà dei cos!

giovedì 6 novembre 2008

Mariuccia Medici

Incoeu gh'hoo scovert on blog che me ghaa verament sorpres: L'è el blog de Mariuccia Medici, attris de teater, de origin milanès ma naturalizada in Svizzera. L'è stà protagonist de tanti lavorà in dialètt Ticinès, ona dei puu longevi a faa questi tipo de attività.

L'è da on ann che la ghaa scrivuu pussee nagott, ma l'è de verament de ringrazià che ona grand sciora cont tant cammin andà, conti sù i sò ròb :) Grazie!

mercoledì 29 ottobre 2008

Dessert

A voeult pensi che gh'avaria de serrà el blog e mandà tutt a davialcù. El blog l'è dessert. Come mì. Come anca el mè coeur. Sont domà on vess stran. Ona tòsetta per alcuni, ona stria per alter, e un nagott per la maggioranza.

El temp el pasa, ma i ròb i cambien no: Sont chi, a Vigo, indrè ad un pc, cont la giamò ritornada nostalgia de Milàn, cont la set de chi trova no el sò post al mond. Scrivi per nessun, domà per rilassass on quaicos che la grida denter de mì. Mi innamori di nessun, di omen sposà, innamorà, o di omen che capissen minga on nagott de mì. L'inspirazion la va e la vegn, I amis ghinn in pocch, e poeudi minga aiutà nessun. Perché mì aiuti minga mì stess. Sa dis inscì.

E adèss sa gh'èe? domà mì, che cammini in una straa che la finiss no... Che fò chi? e che fò cont quèsta vida strana? Domà voeuri scappà de tutt....

martedì 21 ottobre 2008

Sfida

Incoeu sunt tant cuntenta. Huu finì de legg Domani ti perdono, de Alessandra Appiano, liber che hoo ricumincià ( el ghavevi leggiuu a metà) un quai dì indrè. El fatt da par sì l'è minga avegh leggiuu el liber, ma el ghoo leggiuu in tri dì. Sunt adrè a ricuperà una part de mì che credevi che fudessi perduda in tra i mè regordi de l'infanzia pre-virtual, quand seri una divuratris de liber, ed internet era un'idèa banal che nemmen mi era passà in de la cò. Sunt andada in biblioteca, inscì me sunt aluntanada dei rumori mundanali che innondaven la me cà, fin ad alti ur de la mattinata, e che da piscinnina me fregaven no, ma adèss me turben giamò. Sunt andada in de la biblioteca puseee visina, cunt l'unic scop de legg.

Fin al curs pasaa, anca gh'avevi un problema: in italiann seri cunt el pian andaghee, e quindi dovevi legg tri liber imposti per el sacro departament de italiann. Quèst el vour dì prèssa, scuncentrazioun, e men campi de sortiment. Adèss gh'huu una sfida persunal, legg cume una lòcca cume quand seri una tusètta che la se fregavade quei che el succedeva cunt el rest del mund, che la camminava per mundi minca scoverti e la se perdeva tra i boschi in cumpagnia de la sùa cusina, chi dumà vedeva ad una amisa el fin settimana e per chi un dì a la Coruña era un dì in del paradìs. Quand leggi, scovret alter mundi, alter idei, alter sogni, che nemmen se poeuden sfiurà in quai alter modi. I liber seren i mè rifugi segreti, el costruiven el mè mund, me faceven sugnà. Voeuri che continui a vess inscì.

giovedì 16 ottobre 2008

Flash e cameri

Ier l'è stà un di quei dì diversi dal rest. La professora de cinès gh'aveva dett che quei che pudessem andà de mattina, de vegnì. Gh'haa mess un capitoli de la serie che semper vedom in cinès, alter che una serie educativa a vouelt el par una telenovela :D. Savom che vegnaria la consigliera de educassion. Eravom in pocch, vist che la maggior part de la gent podeva minga andà a lession de mattina. Per mì l'è stada una situazion strana. Prima hinn entrà la direttora e el capu de studi tucc e duu ben vestii. L'è stà stran per mì vedè al capu de studi (el ghavevi vist no dall'inizi del curs fin ier) inscì ben vestì, vist che me ghaa daa lessioun alcuni anni fa e me ciapava semper in gir (ciapa semper in gir a tucc quanti...) Dopu hinn entrà un sacch de giornalisti, e finalment la consigliera. L'è stà assurdi per mì vess circondada da giurnalist, videocameri che el registraven, e flash che sparaven ogni pocch. La situazion la faa diventà nervos ad vun, verament. Adèss capissi a la gent che la scappa dei flash e i cameri. Ma l'è minga andada mal.

martedì 7 ottobre 2008

Perduu in del casott

Un basin perduu in un casott...
See tì, sunt mì che caragni
La mort de un sentiment frecc
Grand, orguglius ma vecc
El arriva l’autunn, e mì guardi.

Guardi el temp che el pàsa, la pioeuva che la borla giò.
La Madunina la caragna, da su in del ciel,
Intant mì abrasi un alberi in un bosch
Perché tì el capisset no.

In del vent sa sent una quai canson
Che gh’haa el profumi de la tò pell,
Mì sunt chi, me levi minga su.
Gh’hoo no voeuja de vidè el temp che el passa,
Cunt E el mund che el curr e el curr,
E tì dumà fee el ganassa

domenica 5 ottobre 2008

Spiral de indecissioun

Mi guardi in del specch. Stranii. Pensirosa. La se ricomincia a la scoeula de lingu, ricominci in cines ed ingles, ma per prima voeult in cinq ann, gh'hoo minga de fà italiann. Mi si fa stran dopu cinq ann. Al massim podaria andà ai lessioun complementari, ma a che roba serven? Voeuri dì, in su internet sunt ben alenada. La roeuda la gira e la gira.Come la dis una cansonn wiccan:

Air moves us,
Fire transforms us,
Water shapes us,
Earth Heals Us.
And The Balance Of The Wheel Goes Round And Round.

E la roeuda la gira.Un noeuv periodi in de la mè vid el derv el cammin. I cambi van visin intant mì mangi ciucculatt come se fudessi no la protagonista, ,ma un spettadur. In realtà l'è minga inscì. Gh'èe minga un spettadur, semm tucc persunaggi de quèst rumanz stran che l'è la noster vid. E mi ricurdi, quand seri una giuvina de 18 ann, al secund ann de scoeula de lingu, cunt un professur que la ciapava semper in gir perhé si vergugnava a parlà en italiann. E adèss? cume sa mett? Me hann giamò daa da la bauscia, da la mangianebbia. Magari perché vivi Milàn, anca da luntan. Me ghaa lassà un segni per semper, cume una storia de surrisi e lagrimi, cume un diavul che el voeur sorrid, cume la velucità de una metrò che la scurr per i mè sogni assurdi denter ad un bosch de dubbi. Ier me l'è successa una ròba cumpletament idiota. Me sunt addurmentada cinc minut e hoo faa un sogni stran:

Piola... fermata Piola.

Salida in su la metrò a tuta velocità. Equillibri per borlà no giò fiché la riessi a sedemm giò. E anmò:

Loreto... fermata Loreto.

Discesa e camminada disorientada finché trovi la strada. L'hoo trovada? No. Tra poc el fo 22 ann (17 ottober) e so no anmò qual l'è la mè strada. Speri de trovala prima de arrivà a Abbiategrasso. El saria tropp tardi.

E vedaroo i le facci stupii de i mè professur, adèss ex professur de italiann, menter giri in una spiral de indecissioun che la cumanda pussee de mì, pussee de quant volessen cumandà i mè genidur, pussee de quant pudessi perdemm tra i noti de uan cansun cun final felis.

mercoledì 1 ottobre 2008

I Mc Donald's

Purtropp, la dita Mc Donald's continua a vess un success in tutt el mund, vist che millioni de personi ogni dì i van in di lor ristoranti, e nutren a una dita che la viv dal capitalism e al costi de la salut de molti esseri umani, che, inocentement, i vann ai lor ristoranti cunt l'incentivi economich.

Personalment,i burger dei Mc Donald's me piasen no. In realtà, de solit ciapi i burger in dei café. L'unica cosa che ma pias hinni gelaa. Comunque mi sunt propost una sfida:

Non mettere un piede su un Mc Donald's almeno per un anno (per addesso).



El 16 ottober, l'è el dì Mondial Anti-McDonald's. L'è ona iniziativa che la part de la Mc Donald's Workers Resistance in del Regn Unii, da 1980. In tanti paesi i lor lavoratori se manfiesten per protestà per i condizioni del cibi e i condizioni del propri lavorà. Purtropp l'è minga inscì tant conosciuu...

martedì 30 settembre 2008

Milàn Expo 2015: Ipocrisia!!!!



Per i sostegniduri de la EXPO 2015 a Milàn... Ve regordi un quaicos:

In de la Expo la se parlerà de sviluppi sostenibil, l'alimentazion, L'ENERGIA DEL PIANETA, EL RISPETTI ALL'AMBIENT,

VOUREM SCHERZAA??

Ghii giamò desmentegà el Bosch de Gioia? 160 alberi taglià, per costruì un grattaceli de 44 piani de la amministrazion regional!!!

Pazzesch.

lunedì 29 settembre 2008







El port




Monument al emmigrant





Ancora




Faro





Arte in ceramica






sorris de oreggia a oreggia




El peregrino






Langosteira








Sensa commenti...




Muros... In de la foto se capiss no e ghee semm minga fermà tant a faa foto... ma poeudi dì che l'è BELISSIMA.







Noia...un po' lojà.. anca se ghem mangià una coppa de gelaa!





A Boiro! Felis, pinserosa e riflessiva al istess temp...

domenica 28 settembre 2008

Tantapaja in su Radio Padania!

El venerdì i Tantapaja ghaan sonà in su Radio Padania. Mì per la mè part, gh'hoo poduu sentì una part de la trasmissioun. Dumà poeudi dì un quaicos:

Bravi fioeu!!! innanz cunt la musica e cunt la lèngua!!!

venerdì 26 settembre 2008

Vigo-Milano

L'aeroport de Vigo l'è adrè a pensà a diversi opzioni per amplificà i sò voli, e Clickair gh'haa propost quatter grandi opzioni de collegament da Peinador: Milàn, Bruxelles, Frankfurt e, sorattutt, Londra.

Alora mi gh'haa vegnuu alla ment un'idea:

Perché creà no una piataforma per appoggià la candidadura de Milàn?

domenica 21 settembre 2008

Paradis caotich

"Fuggi,cosa fuggi non c'è modo di scappare, ho la febbre ma ti porto fuori a bere,
non è niente stai tranquilla è solo il cuore, porta Ticinese piove ma c'è il sole,
quando il dandy muore fuore nasce un fiore, le ragazze fan la fila per vedere
la sua tomba con su scritte le parole: "io vi amo, vi amo ma vi odio però, vi amo tutti,è bello è brutto io non lo so...io vi amo,vi amo ma vi odio però,vi amo tutti
è bello è brutto è solo questo"


Credi che questi frasi de ona canzon de Baustelle poeuden deffinì quel che proeuvi per Milàn. Questa voeulta gh'hoo minga lassà tanti rob a metà, per fortuna. Sunt rivada da par mì, hoo ciapà l'autobus da Berghem a Milàn, e da lì sunt andada a la stazion central per poeu rivà a Piazzal Loreto. G'hoo de dì che i cartelli che gheven in su la metrò me ghaan sorpresa on ciccinin....



Quindi, segonda questi pubblicisti, el milanès l'è l'ingles maccherronich. Sensa commenti. Ad ona persona che cognoss el dialett da on po' de fastidi la ròba :D

La gent l'è stada giamò gentil e gh'hoo mess no tant temp a trovà l'alberghi. Ona sciora me ghaa dett che sembri italiana. Appena sunt rivada in alberghi, hoo comincià a mandà sms a tucc: Seri rivada!

La prima persona che gh'hoo vist l'è stà Marco. L'è stà un po strani, el so no. Ghemm ciapà el campari cunt lo spirtz. El ghavevi minga ciapà prima, quindi hoo notà che l'effetti l'è tropp fort, e che bisogna controllass tant. Poeu gh'hoo avuu besogn de riposamm un ciccinin, e pussee tard, in del pomeriggi-sira, me sont incontrada cunt el MAurix, che el viv a Cassano sull'Adda, a Berghem, alora sunt anmò stada a Berghem. Me haa faa vedè dei posti bèlli e ghemm ciapà on gelati. El gelataa l'eva sciucca quand ghaa scovert che parlavi milanès. Maurix e mì gheem sonà in la sò cà (A la fin valeva la pena ciapà el tamburell) e me ghaa regalà ona fracch di cd.

El second dì gh'hoo ciapà on autobus fin a Milàn, e me sunt messa in on problema, perché come l'era de immaginà, me sont scordada de timbrà el bigliett e portavi minga cont mì la carta de identità (la ghavevi scordà a Milàn)ma per questa voeulta me gh'haan lassà stà. Quel dì me sunt giamò desorientada e me sunt sentuda in ansia. Per fortuna, ona ciamada ad un amis e domandà ad alcuni personi che me indicaron inscì inscì, ghaan resolt el problema. Me sunt messa appost e sunt andada foeura. L'era assurd, perché sentivi dapperttutt fischi, compliment e claxon. L'è minga on quaicos che capita tucc i dì, e men a Vigo. Me sunt vista cunt Andrea Pinketts, anca se poeu l'è vegnuu un su amis. L'era giamò simpatich, peccà che ghaveva minga tant temp. L'amis l'era surpres un cicinnin, perché el parlava velus e mì capivi tutt.



De sira, me sunt incontrada con Andrea L, e ghemm parlà in milanès, serom tant contenti de incontrasss. Al ritorni al alberghi hoo notà che l'era vera quel che me ghaveven dett: seren i militari che vigilaven la città. On latinoamericani me ghaa rott i bàll perché voureva andà foeura cun mì. Evidentement me sunt fregada.



Al terz dì, se ghann ripettuu i compliment e i fischi. Hoo comprà una para de cos in un supermercaa, ghavevi minga voeuja de rompemm la cò a cercà un ristorant e i prezzi, e el dì prima ghavevi vist vun. Sunt passada innanz ad una scoeula de fioeulini. Finalment gh'hoo parlà cunt Matteo B, e ghee semm incontrà in Piola, sunt andada da lù e ghemm parlà on ciccinin, gh'hoo anca salutà a la mader che la conoscevi giamò del alter voeult. Me gh'haa sorpres perche´la sta a studià el spagnoeul e l'è propri brava.




Quèla nott, Andrea L me ghaa ciapà cunt i sò amis, semm andà a cenà e a fà quatter chiaccheri in del Stardust, che l'è un de quei ristoranti tipo autoservizi-buffet liberi de quei che hinn geniali e purtropp a Vigo ghinn no. L'è stà assurd el faa de che quand eravom in macchina con la canzon de “umbrella” de fond, lu haa comincià a cantà una version "a la milanes". Inveci de “under my umbrella”, alla fine cantavom “Cata su l’ombrell-a” (sensa commenti...!)

El quatter dì hoo lassà el prim alberghi in cui sunt stada. Gh'hoo ciapà assorbenti (un'emmergenza assurda con la qual contavi no) Hoo faa dei giri finché mi è vegnuu a ciapà Paolo. Ghee seem incontrà finalment in de la stazion de Lambrate. A cà, i sù me ghaan ricevuda a la grand, el pader haa comincià a parlà prest el dialett anca cunt mì (el aspettavi no!) Ghemm mangià, ghemm vist un quai videi deilegnanesi, finché Paolo, Gianluca e mì semm andà al concerti dei Gamba de Legn a Mesero. Sunt arrivada e ghinn stà di presentazioni. El grup l'è stà tropp simpatich :D Seri in del tavul indoe seren i lor conosuu praticament, seri lì che cantavi e quasi ballavi tra la gent. Voleven che salissi a cantà ma per miracol me sont liberada. Anca se me sunt minga liberada de cantà a lur on pezz de la Madunnina :D Ghinn stà de scherzi, risadi, gh'hoo conosuu a de la gent... Quel sì, poeu sunt tornada caregà de regalini, ha,ha,ha. Hoo dormì a cà del Paolo a Barlassina. A quant par, Ste me ghaa riconosciuu al concert anca se ghaa dett no un nagott quand seri lì.





El dì dopu, sont andada cont Paol a Còmm. Purtropp el temp l'era minga belissim. Infatti ghaa piovuu on ciccinin e el laghi era allagaa. Comunque ghemm mangià a Comm, e pou semm rimanuu a Barlassina.





Di sera invece, siamo andati al Alcatraz ed io mi sono divertita, anche se avevo i piedi addolorati da un paio di giorni e qualcuno mi ha pestata. Mi ha direttamente uccisa! Ogni pista era praticamente come un stadio e c'erano intorno a 500 persone in ognuna... e non c'era nessuna lite ne niente. C'era sicurezza anche all'interno, che probabilmente è una defficienza che c'è qua in molti locali. Siamo arrivati da Paolo alle quattro del mattino.








La domenica abbiamo fatto dei giri a Milano città. Siamo andati al Castello Sforzesco, che è bellissimo. Anche abbiamo visto uno dei Navigli, veramente stupisce vederlo. Abbiamo girato intorno alla Piazza del Duomo e finalmente abbiamo percorso Vittorio Emanuele, per poi finire in una pizzeria a Lambrate. Visto che avevo i piedi distrutti, ci ha preso Gianluca a Lambrate.








Quèla nòtt l'è stada l'ultim in dal Paulin, el pader me ghaa regalà dei lavori in legn bellissim... Lunedì mattina, Paolo me ghaa lasciada in Lambrate, e mi sunt perduda. Me sunt desorientada tant, sunt rivada in Piazz Argentina. Hoo ciamà Andrea, che haa cercà de guidamm per telefoni, ma l'è minga stà util. A la fin hoo domandà a de la gent. Hoo lassà dei ròb in del alberghi. Seri giamò on alter voeulta in su la metrò, quand me haa ciamà Laura DM. Alora me sunt vista cunt lè, me haa portada in una zona dove de solit vann foeura i universitari. Ghemm bevuu on quaicos e ghemm parlà. Me ghaa faa rid che la cuntava su che la mader ghaa voeuja de andà a Santiago. Poeu gheem dovuu salutass, lè era on po impegnada cunt la tesi de l'università,



e hoo girà e ciapà on pezz de pizza in una panetteria. Sunt andada al supermercà, hoo comprà on quaicos, me hann lassà passà tre personi innanz in de la coda (credi che el me record fin adèss seren duu) e sunt andada in del alberghi. Quel dì anca riessi a parlà cunt Matteo C, che el dis che ghee pensa lù a portamm in aeroport.

E l'è rivà el ottavi dì. Giri intorni a Sant'Ambrogio, anca intorna al Dòmm, me riposi in del alberghi e mi incontri cunt Laura B, in del parch Sempione (indove l'è anca el castèll Sforzesch) hoo aproffità per comprà dei regali per cà. Me ghaa fatt rid che quand sunt andada giò de la metrò hoo sentì parlà a un signur anzian che lavorava là in milanès. Hoo parlà cunt Pinketts al telefoni, e poeu Andrea L l'è andà a famm un po de compagnia... ha, ha, ha.



L'ultim dì me sunt perduda in de la zona del Castell. Seri stracca, allora gh'hoo comprà dei biscotti e acqua in un supermercà.






Sunt tornada in del alberghi, me sunt sdariada un ciccinin, e sunt riuscida ad incontramm cunt Ul Mik e un alter component dei Longobardeath de sira in Piazz del Dòmm. Ghemm bevuu on quaicos e anca lor me ghann regalà dei cos. Me sunt divertuda.






Quand sunt tornada in del alberghi, seri foeura de cò. Seri inscì perche riessivi no a fà la valigia, ghavevi tropp cos, e anca foeura perché trovavi minga la mè carta de identità (che come de solit, era in del post pussee assurd in cui podaria vess) Ghoo parlà cunt Matteo C, e me haa dett de ripusamm un ciccinin, che el faria on squilli quand saria rivà. Quand me ghaa faa el squilli sunt andada giò e ho spettà. Infatti l'è passada la polizia e me ghaan domandà se andava tutt ben. Ghoo dett de sì, che domà aspettavi ad un amis, e hinn andà. Quand l'è rivà Matteo, anca lu ghaveva on regali, un peluche tant bèll. Me è dispiasuu che gheem no poduu stà pussee temp insema prima, e perché l'è vegnuu domà per portamm in aeroport. Infatti ghaveva de alzass el dì dopu, alura me ghaa lassà in del aeroport e ghee semm salutà. E ghoo ricomincià anmò. Entrà in del aeroport, da el fogli, ciapà el bigliett, faa el check-in e cercà la porta. Tri or de aerei e seri in O Porto. I mè genidur me ghaan ciapà lì, e ghavevi già recuperà sonn in del aerei, alura sunt minga andà a durmì quand sunti rivada a cà, ghavevi ""tant de fa".

Sunt tant cuntenta, ma volevi minga tornà. Sperem che la prossima voeulta resti un periodi a lavurà o un quaicos del generi...Ora so che ròba ghoo de fà.
 
Contrato Coloriuris