mercoledì 29 ottobre 2008

Dessert

A voeult pensi che gh'avaria de serrà el blog e mandà tutt a davialcù. El blog l'è dessert. Come mì. Come anca el mè coeur. Sont domà on vess stran. Ona tòsetta per alcuni, ona stria per alter, e un nagott per la maggioranza.

El temp el pasa, ma i ròb i cambien no: Sont chi, a Vigo, indrè ad un pc, cont la giamò ritornada nostalgia de Milàn, cont la set de chi trova no el sò post al mond. Scrivi per nessun, domà per rilassass on quaicos che la grida denter de mì. Mi innamori di nessun, di omen sposà, innamorà, o di omen che capissen minga on nagott de mì. L'inspirazion la va e la vegn, I amis ghinn in pocch, e poeudi minga aiutà nessun. Perché mì aiuti minga mì stess. Sa dis inscì.

E adèss sa gh'èe? domà mì, che cammini in una straa che la finiss no... Che fò chi? e che fò cont quèsta vida strana? Domà voeuri scappà de tutt....

martedì 21 ottobre 2008

Sfida

Incoeu sunt tant cuntenta. Huu finì de legg Domani ti perdono, de Alessandra Appiano, liber che hoo ricumincià ( el ghavevi leggiuu a metà) un quai dì indrè. El fatt da par sì l'è minga avegh leggiuu el liber, ma el ghoo leggiuu in tri dì. Sunt adrè a ricuperà una part de mì che credevi che fudessi perduda in tra i mè regordi de l'infanzia pre-virtual, quand seri una divuratris de liber, ed internet era un'idèa banal che nemmen mi era passà in de la cò. Sunt andada in biblioteca, inscì me sunt aluntanada dei rumori mundanali che innondaven la me cà, fin ad alti ur de la mattinata, e che da piscinnina me fregaven no, ma adèss me turben giamò. Sunt andada in de la biblioteca puseee visina, cunt l'unic scop de legg.

Fin al curs pasaa, anca gh'avevi un problema: in italiann seri cunt el pian andaghee, e quindi dovevi legg tri liber imposti per el sacro departament de italiann. Quèst el vour dì prèssa, scuncentrazioun, e men campi de sortiment. Adèss gh'huu una sfida persunal, legg cume una lòcca cume quand seri una tusètta che la se fregavade quei che el succedeva cunt el rest del mund, che la camminava per mundi minca scoverti e la se perdeva tra i boschi in cumpagnia de la sùa cusina, chi dumà vedeva ad una amisa el fin settimana e per chi un dì a la Coruña era un dì in del paradìs. Quand leggi, scovret alter mundi, alter idei, alter sogni, che nemmen se poeuden sfiurà in quai alter modi. I liber seren i mè rifugi segreti, el costruiven el mè mund, me faceven sugnà. Voeuri che continui a vess inscì.

giovedì 16 ottobre 2008

Flash e cameri

Ier l'è stà un di quei dì diversi dal rest. La professora de cinès gh'aveva dett che quei che pudessem andà de mattina, de vegnì. Gh'haa mess un capitoli de la serie che semper vedom in cinès, alter che una serie educativa a vouelt el par una telenovela :D. Savom che vegnaria la consigliera de educassion. Eravom in pocch, vist che la maggior part de la gent podeva minga andà a lession de mattina. Per mì l'è stada una situazion strana. Prima hinn entrà la direttora e el capu de studi tucc e duu ben vestii. L'è stà stran per mì vedè al capu de studi (el ghavevi vist no dall'inizi del curs fin ier) inscì ben vestì, vist che me ghaa daa lessioun alcuni anni fa e me ciapava semper in gir (ciapa semper in gir a tucc quanti...) Dopu hinn entrà un sacch de giornalisti, e finalment la consigliera. L'è stà assurdi per mì vess circondada da giurnalist, videocameri che el registraven, e flash che sparaven ogni pocch. La situazion la faa diventà nervos ad vun, verament. Adèss capissi a la gent che la scappa dei flash e i cameri. Ma l'è minga andada mal.

martedì 7 ottobre 2008

Perduu in del casott

Un basin perduu in un casott...
See tì, sunt mì che caragni
La mort de un sentiment frecc
Grand, orguglius ma vecc
El arriva l’autunn, e mì guardi.

Guardi el temp che el pàsa, la pioeuva che la borla giò.
La Madunina la caragna, da su in del ciel,
Intant mì abrasi un alberi in un bosch
Perché tì el capisset no.

In del vent sa sent una quai canson
Che gh’haa el profumi de la tò pell,
Mì sunt chi, me levi minga su.
Gh’hoo no voeuja de vidè el temp che el passa,
Cunt E el mund che el curr e el curr,
E tì dumà fee el ganassa

domenica 5 ottobre 2008

Spiral de indecissioun

Mi guardi in del specch. Stranii. Pensirosa. La se ricomincia a la scoeula de lingu, ricominci in cines ed ingles, ma per prima voeult in cinq ann, gh'hoo minga de fà italiann. Mi si fa stran dopu cinq ann. Al massim podaria andà ai lessioun complementari, ma a che roba serven? Voeuri dì, in su internet sunt ben alenada. La roeuda la gira e la gira.Come la dis una cansonn wiccan:

Air moves us,
Fire transforms us,
Water shapes us,
Earth Heals Us.
And The Balance Of The Wheel Goes Round And Round.

E la roeuda la gira.Un noeuv periodi in de la mè vid el derv el cammin. I cambi van visin intant mì mangi ciucculatt come se fudessi no la protagonista, ,ma un spettadur. In realtà l'è minga inscì. Gh'èe minga un spettadur, semm tucc persunaggi de quèst rumanz stran che l'è la noster vid. E mi ricurdi, quand seri una giuvina de 18 ann, al secund ann de scoeula de lingu, cunt un professur que la ciapava semper in gir perhé si vergugnava a parlà en italiann. E adèss? cume sa mett? Me hann giamò daa da la bauscia, da la mangianebbia. Magari perché vivi Milàn, anca da luntan. Me ghaa lassà un segni per semper, cume una storia de surrisi e lagrimi, cume un diavul che el voeur sorrid, cume la velucità de una metrò che la scurr per i mè sogni assurdi denter ad un bosch de dubbi. Ier me l'è successa una ròba cumpletament idiota. Me sunt addurmentada cinc minut e hoo faa un sogni stran:

Piola... fermata Piola.

Salida in su la metrò a tuta velocità. Equillibri per borlà no giò fiché la riessi a sedemm giò. E anmò:

Loreto... fermata Loreto.

Discesa e camminada disorientada finché trovi la strada. L'hoo trovada? No. Tra poc el fo 22 ann (17 ottober) e so no anmò qual l'è la mè strada. Speri de trovala prima de arrivà a Abbiategrasso. El saria tropp tardi.

E vedaroo i le facci stupii de i mè professur, adèss ex professur de italiann, menter giri in una spiral de indecissioun che la cumanda pussee de mì, pussee de quant volessen cumandà i mè genidur, pussee de quant pudessi perdemm tra i noti de uan cansun cun final felis.

mercoledì 1 ottobre 2008

I Mc Donald's

Purtropp, la dita Mc Donald's continua a vess un success in tutt el mund, vist che millioni de personi ogni dì i van in di lor ristoranti, e nutren a una dita che la viv dal capitalism e al costi de la salut de molti esseri umani, che, inocentement, i vann ai lor ristoranti cunt l'incentivi economich.

Personalment,i burger dei Mc Donald's me piasen no. In realtà, de solit ciapi i burger in dei café. L'unica cosa che ma pias hinni gelaa. Comunque mi sunt propost una sfida:

Non mettere un piede su un Mc Donald's almeno per un anno (per addesso).



El 16 ottober, l'è el dì Mondial Anti-McDonald's. L'è ona iniziativa che la part de la Mc Donald's Workers Resistance in del Regn Unii, da 1980. In tanti paesi i lor lavoratori se manfiesten per protestà per i condizioni del cibi e i condizioni del propri lavorà. Purtropp l'è minga inscì tant conosciuu...
 
Contrato Coloriuris