mercoledì 29 ottobre 2008

Dessert

A voeult pensi che gh'avaria de serrà el blog e mandà tutt a davialcù. El blog l'è dessert. Come mì. Come anca el mè coeur. Sont domà on vess stran. Ona tòsetta per alcuni, ona stria per alter, e un nagott per la maggioranza.

El temp el pasa, ma i ròb i cambien no: Sont chi, a Vigo, indrè ad un pc, cont la giamò ritornada nostalgia de Milàn, cont la set de chi trova no el sò post al mond. Scrivi per nessun, domà per rilassass on quaicos che la grida denter de mì. Mi innamori di nessun, di omen sposà, innamorà, o di omen che capissen minga on nagott de mì. L'inspirazion la va e la vegn, I amis ghinn in pocch, e poeudi minga aiutà nessun. Perché mì aiuti minga mì stess. Sa dis inscì.

E adèss sa gh'èe? domà mì, che cammini in una straa che la finiss no... Che fò chi? e che fò cont quèsta vida strana? Domà voeuri scappà de tutt....

Nessun commento:

 
Contrato Coloriuris