sabato 28 febbraio 2009

Sfogh! (Cont la mancanza de on alter generi de sfòghi...)

Staa: pensierosa
Canzonn: Marco Masini- Vaffanculo (L'è minga staa inscì ben dett prima)

La parola l'è pensieros. Sont a Mos, a cà dei mèi nonni paterni, ad aprossimativament quindes chilometer de Vigo. Sì, se sta ben per ona para de dì senza genitori, senza fradei. Sont riflessiva per tucc i ròb che hinn adrè a capità in de la mè vida: On professor ghee lassa, al ritorni dei vacanzi ghavaroo i voti dei esami (Alora sì che vegnaran i mè dì di riflessioun) La mè vida emosiounal l'è verament disordinà (E tutt quel che implica... ve ghii giamò capì..) e me inizia a mancà (on ciccinin) Milàn dopu mezz'ann. Minga puu cont inscì tanta ansietà, ma on ciccinin. E me resta no on nagott, gh'hoo de trovà on lavorà chi, risparmià, ripett i stess processi. Almeno so che gh'hoo el sostegn de quei amis che a chilometer de distanza continuen a sopportà i mè crisi... Qualvun la diseva che Vigo l'è ona "mini- Milàn".) Magari la zona industrial(specialment la Avenida de Madrid, indoe gh'hinn tanti ditt cont edifici enormi) l'è ona mini-Milàn. Per el rest...

Domattina gh'hoo de andà a Vigo. A part de vess giamò domenica, gh'hoo de votà. Gh'hoo mandà on messaggi a la mè mama per savè se l'è rivada la lettera in de la qual disen la scoeula, el tavol e tutt quell. Pasiensa. A voeult pensi che el saria pusee pratich creà el propri parti politich e fregass de quel grupètt...

Sont anca contenta perché continui a scriv el mè romanz, anca se adèss me sont bloccada on ciccinin e sont rabiada... On quai consigli? Magari on "brain storming..."

Me poeudi minga lamentà, in quèsti dì gh'hoo avuu duu regali: On palmare cont telefonin, che me ghaa daa on dei mè zii (Per avè minga inscì tanti rob sora...) E on scherm per el mè pc, che el mè l'è giamò on po distrutt e sont adrè tucc i nott a colpi.. L'era da temp che pensavi de comprà on scherm o on portatil. El problema del portatil l'è che in del pc gh'hoo on apparecchi de televissioun e se poeud minga mett in del portatil... :S

venerdì 27 febbraio 2009

Addí, Juan

Staa: Trist
Canzonn: Los Piratas- Muertos

La notizia del suicid Juan Campos Paz, professor de musica in diversi scoeul (Tra questi, Escuelas Nieto, in la qual gh'hoo studià i ultimi quatter ann de scoeula obbligatoria) l'è borlà giò come se on quaivun me versass acqua frecc. Probabilment tanta alter gent el gh'haa anca sentì inscì. La notizia me gh'haa sorpres mercoledì, quand andavi foeura de cà per andà in piscina. El dolor me gh'haa dominà e gh'hoo minga poduu evità che i miei lagrimi el borlassen giò per i mè guanci. El gh'hoo vist per ultima voeulta on quai mes indrè. Gh'avaria minga poduu immaginà on quaicos de quest generi, l'unica ròba che gh'avevi avvertì l'è che gh'aveva voeuja de parlà.

In del funeral gh'hoo caragnà giamò. Me vergogna caragnà inscì, in puu gh'even tanti dei mèi ex professour de quèla scoeula. Gh'hoo ricordà i sò lessioun, i sò paroli, la tenerèzza che emanava cont el sò mod de vess, bon e anca apparentement tranquill. Però gh'hoo anca ricordà momenti in cui sont stada visina a commett quèla ròba da lòcch che l'è el suicidi. Per fortuna, in del moment on quaivun me gh'haa fermada.

Cerchi de asimmilal... Ma gh'hee riesi no...
 
Contrato Coloriuris