lunedì 30 giugno 2008

Miracol...


Se poteva minga dormì ier cont i grida e i claxon dei macchini....:D

giovedì 26 giugno 2008

Samil




Ondas do mar de Vigo,
se vistes meu amigo!
e ai Deus, se verrá cedo!

Ondas do mar levado,
se vistes meu amado!
e ai Deus, se verrá cedo!

Se vistes meu amigo,
o por que eu sospiro!
e ai Deus, se verrá cedo!

Se vistes meu amado
por que ei gram cuidado!
e ai Deus, se verrá cedo!



Gh'hoo dervì quest post cont ona cantiga de amigo, importantissim in de la coltura galiziana, per riflett in su l'importanza che gh'haa el mar per nunch. Ier sont andada per segonda voeulta quest'ann, a la spiaggia de Samil. L'è curios, l'è ona spiaggia che, infond, el significa no inscì tant per mì: I mè genidur me portaven a Patos, e la mè nòna, a la spiaggia América. Ma l'è, comunque, quèla che gh'è miglior comunicada.





Gh'eva tant cald, infatti me sont brusada. Quand sont rivada in spiaggia, ghoo poduu camminà tranquillament per i acqui dell'ocean Atlantich. Senza de pensà a nagott. Credi che l'è vuna dei cos che me mancherien se fudessi a Milàn. In realtà, me mancaria, fudessi indoe fudessi, vist che l'ocean Atlantich, in dei cost de la Galizia, diria che l'è unich.

Entravi pian pian denter dell'acqua. Me regordi de on quaicos che l'è success tant temp fa. On dei mè zii l'era fidanzà cont ona dòna cubana, e la prima voeulta che l'è andada in ona spiaggia de la GAlizia, la mè cugina e mì semm andà cont lor. Nunch duu, semm cors veri l'acqua come duu lòcch, e lè l'è corsa indrè... Cert che quand l'è entrada, la tremava del frecc...



Ier mentre mangiavi el panino, on gabbian s'è portà part del mio panino... Questi cos prima neanca succedeven, sembra che van cont i temp...

El mar l'è stà anca tant important in de la cultura e la stregoneria galiziani. Per esempi, el ritual dei noeuv ondi. L'eva per tosi che voleven vess incinta, e consisteva in entrà in dell'acqua in luna piena, e lasciass colpì dai noeuv ondi.

Ier g'hoho passà inscì tant temp in spiaggia, quest l'è la reson per la cui me sont brusada, e anca el motivi per il qual poeu ghavevi no el temp...

martedì 24 giugno 2008

lunedì 23 giugno 2008

El so, disegni mal...

Gh'hoo trovà ona ròba curiosa...

El "mini-pian" que gh'hoo disegnà quand seri in on albergh i ultim dì a Milàn...dopu de perdemm!



Per chi gh'haa no capì: El circol del mezz l'è Piàzza Piola.

domenica 22 giugno 2008

Dilèmma

Incoeu (Se recordi no mal) gheem la partida Spàgna-Itàlia.

De solit me interess no tant el calci, ma quand gh'è on quaicos de grand (Se foo no on quaicos pussee interessant) a voeult el guardi.

La question l'è che in quest cas gh'hoo el coeur divvis: Sì, l'è chiar che sont spagnoeula, sont nassuda chi a Vigo, e l'è inscì (Se appoggi ad Itàlia mi ammazzen)

Per on alter part, se appoggi no ad Itàlia mi ammazzen l'istess: adèss che sont per quasi tucc ona "milanesa in addozioun" gh'è chi la dis: "Ma te seet on'italiana addottada, Allora te ghee de appoggià ad Italia!"

Andom ben...

E se gh'hoo de guidamm per "fioeu bon" neanca inscì... gh'hinn de bon in dei duu selezioni, hahaha.

sabato 21 giugno 2008

Bas da la luna ghaa faa on ann!



El poeudi minga cred.... L'è da on ann che gh'hoo comincià quèsta avventura che el va innanz. Me ricordi ben, el mè primm obiettiv éra imparà quèsta bèla lèngua, che tanti sorpresi me gh'haa daa. Gh'hoo minga scoltà a la gent che me collegava a certi idèi politich e ghoo continuà... senza pagura!

E adèss che te seet chi
On segrètt te gh'hoo de dì
El coeur caragna perché sont lontan
e in dei mei oeucc vedaret semper Milàn!

martedì 17 giugno 2008

Ma mì

Serom in quatter col Padola,
el Rodolfo, el Gaina e poeu mi:
quatter amis, quatter malnatt,
vegnu su insemma compagn di gatt.
Emm fa la guera in Albania,
poeu su in montagna a ciapà i ratt:
negher Todesch del la Wermacht,
mi fan morire domaa a pensagh!
Poeu m'hann cataa in d'una imboscada:
pugnn e pesciad e 'na fusilada...
Ma mi, ma mi, ma mi,
quaranta dì, quaranta nott,
A San Vittur a ciapaa i bott,
dormì de can, pien de malann!...
Ma mi, ma mi, ma mi,
quaranta dì, quaranta nott,
sbattuu de su, sbattuu de giò:
mi sont de quei che parlen no!
El Commissari 'na mattina
el me manda a ciamà lì per lì:
"Noi siamo qui, non sente alcun-
el me diseva 'sto brutt terron!
El me diseva - i tuoi compari
nui li pigliasse senza di te...
ma se parlasse ti firmo accà
il tuo condono: la libertà!
Fesso sì tu se resti contento
d'essere solo chiuso qua ddentro..."
Ma mi, ma mi, ma mi,
quaranta dì, quaranta nott,
A San Vittur a ciapaa i bott,
dormì de can, pien de malann!...
Ma mi, ma mi, ma mi,
quaranta dì, quaranta nott,
sbattuu de su, sbattuu de giò:
mi sont de quei che parlen no!
Sont saraa su in 'sta ratera
piena de nebbia, de fregg e de scur,
sotta a 'sti mur passen i tramm,
frecass e vita del ma Milan...
El coeur se streng, venn giò la sira,
me senti mal, e stoo minga in pee,
cucciaa in sul lett in d'on canton
me par de vess propri nissun!
L'è pegg che in guera staa su la tera:
la libertà la var 'na spiada!
Ma mi, ma mi, ma mi,
quaranta dì, quaranta nott,
A San Vittur a ciapaa i bott,
dormì de can, pien de malann!...
Ma mi, ma mi, ma mi,
quaranta dì, quaranta nott,
sbattuu de su, sbattuu de giò:
mi sont de quei che parlen no!

domenica 15 giugno 2008

Madrid: la terza l'è la voeulta buona

Sont contenta, perché quèsta voeulta, la mè terza voeulta a Madrid, l'è stada diversa, anca se ghee sont staa on po' de or a dormì in macchina...

Me sont divertida. Sont andada cont Adrián e Salomé, e dopu de molti or e molti fermadi in staziouni de servizi (Andà foeura de la Galizia, incrocià tutta Ourense e attraversà Castiglia e Leon l'è pesant...) semm rivà a Madrid. Semm andà a la stazioun de Atocha. Dopu gheem girà, specialment in de la Gran Vía, visto che mì ghavevi de comprà on quaj vestì per la fèsta de nozzi de Marta, che le se festeggiarà in ona para de mesi. Ghemm ciapà on autobus perché Salomé ghaveva de faa on esam in de la Università Europea di Madrid, Allora, Adrián e mì, semm andà a ciapà on quaicos intant che spettem. Me stupiss che i autobus interprovinciali a Madrid hinn gestionà da la amministrazion pubblica. A Vigo inveci, i autubus ghaan nagott de fa cont la amministrazion, che mì sàppia.

Quand Salomé l'è andà foeura, semm andà a mangià in on ristoranti vegetarian, (Fres.Co ) che per mì l'era on paradis! l'era de autservizi, e buffet liberi, te mangiet quel che te par e in de la quantità che te voeuret. L'è ona goduria! Ghaan de fà vun inscì a Vigo!

Credi che sia ovvi che potevom andà no senza passà ona para de voeulte in de Starbucks.. On alter lussi che chi ghemm no... (grrr!)

On alter ròba curiosa l'è che Madrid era pienna de italiani. Magari per quest, e per dà ona man a Salomé (Ghaa finì 2º) ghemm parlà in italiann giamò temp. In puu, mì cont el mè polsin d'Itàlia, orgoglisa, ha, ha,ha.

Per mì, l'è anca stà on piasè andà anmò in su la metrò. Me pias moeuvmm in metrò, e l'è ona de quei cos che facevi no da on ann. Amavi andà giò, sentì tutta quell'aria mentre la si fermava no, e lanciamm contra la porta. Adèss che parli d'italiann, ona dei voeult che sont salida in su la metrò, on signor ben vestì al cui ghavevom giamò sentì parlà al telefono in italiann, me ghaveva faa ona domanda e praticament se l'è rispost da par lü (meno mal perché Madrid la cognossi no...) El faa l'è che quand semm andà in su la metrò, Salomé me domandava dei ròb su italian e mì le spiegavi, anca ghoo fa on quai commenti su la lèngua milanesa (podeva minga mancà) E el signor ghee guardava cont curiosità. Mì cercavi de evità de scompisciamm dal rid...

De sira semm andà a bè on quaicos cont on amis de Adrián, inscì che lü e Salomé el parlaven dell'esam e de cos collegà a quest. Mì seri mezz addormentada, mi se serraven i oeucc... E vabbè, poeu quand ghee semm saludà, i cos hinn andà minga ben del tutt: Adrián ghaveva mangià tropp in ona stazion de servizi e era minga in boni condizioni per guidà. Allora, ghe gheem fermà in ona stazion de Castiglia e León, e ala fin, gheem dovuu vanzà in on ostelli che ghavevem de là. De mattina, tucc stavom mej, allora ghemm continuà cont el percorsi de ritorni, a sbalzi e cont tanti fermadi. Semm rivà a Vigo ai 16.00. Ghoo imparà che l'autostrada che se ghaa de ciapà l'è la A52 e che besogna stà attent se se voeur mingà andà a sbalzi...

domenica 8 giugno 2008

Lassa pur che el mond el disa..

El cognoscevi no questa canzon de Giovanni d'Anzi, ma comunque l'è on consigli che gh'hoo de seguì... Tel chi el test...


Lassa pur che el mond el disa



Se sa che a parlà de Milan se fa minga fadiga,
cun tanti argument per i man el discurs el scarliga
ciapem per esempi i semafor che grand meraviglia
te par de vedè tanta gent a bala la quadriglia

Lassa pur ch'el mond el disa ma Milan l'è un gra Milan
porta Cica e la Bovisa e i d'intorni propi san
e la nebbia che belezza la va giò per i pulmun
e quand fiocca, che gioia gh'è el parco e i bastiun
per scià senza andà al Mottarun
fa nagott se poeu pieuv, andemm gio a tamburlun
in la pucia a pucià el panettun.

Se sa che a Milan gh'è in progett la metropolitana
però ogni dì stu prugett semper pu el se sluntana
in cambi num sèm che in pittura Milan la fa scoela
gh'è inturna domà cartellun de furmac Gurgunzola.

Lassa pur ch'el mund el disa ma Milan l'è un gran Milan
el Carrobi e la via Brisa el carett di ciapa can
se te ve sul Montemerlo par de vess a San Venssant
cosa l'è Montecarlo, San Remo, Menton
in confront de l'Olona e el Tombon
a Paris gh'è la Senna el Danubi l'è blu
ma a Milan ghè el Navili e poeu pùu.
un bel piatt de busecca con dent i borlott
un oss buss cont intorna el risott
un litrott de quel bon cont'on bel minestron
fan content ogni milaneson.

sabato 7 giugno 2008

Voti!

Sont contenta.

Sony stada promòssa su tutt. Quèst el voeur dì duu cos: Che podaroo passà on estaa tranquilla e che podaroo organizamm per el mè ritorni... El faa l'è che el so no anmò che faa de la mè vida (Specialment perché ghinn dei informazion che el so no indoe troval)

mercoledì 4 giugno 2008

On noeuv capitoli?

Magari sì.

Magari gh'avaroo de serrà on capitoli de la mè vida.

Magari la Viga gh'avaraa de morì. E torneroo a vess Anahí. Allora la profezia del buddista se saria compiuda.

martedì 3 giugno 2008

Sèss e giavanada

Se gh'hoo de vess sincera, el capissi no.

Capissi no a la gent che la va a "faa ona ciulada" semplizment perché sì, per sfogass, o per sfogà i lor frustrazion cotidiani.L'è completament ridicol. Ma per tanta gent el sèss l'è quest: On sfoghi. Ona scarega de energia.

Capissi no a la gent che la dis: "Ben, me sont faa ad on alter" e el vanza inscì felis. El sens l'è minga quèst. El sèss l'è on union, dal mè pont de vist, sacra. Gh'èe no on concètt de union pussee grand in del mond fisich. La frivolizazion probabilment la vegn da tanti fattori, tra quèsti, alcuni mezzi de comunicazion e la società istess, che varda al sèss come on element de manipulazion.

Per on'alter part, credi che ona dòna che la guarda minga tant cont chi la va, l'è onaincoscient. L'è incredibilment pericolos andass cont qualsiasi persòna per sèss. Anca ghavarien de responsabilizzass i omen, ma savom che in molti casi, quèst el capita no.

Perché se frivolizza inscì tant cont on argoment che significa avegh inscì tanti responsabilitaa?

lunedì 2 giugno 2008

Tv privada... come ta seet giovina...

Me par faa simpatich pensà che quand sont nasciuda domà esisteven tre canali de TV: la televissioun pubblica: (La Primera la dervì in del 1956, e la 2, in del 1965) e la tv regional, la TVG, che cominciò i sò emission in del 1985.

In del 1990, (in riassunt, quand ghavevi 3 o quatter ann) vegnen a concors tr licenzi de televisioun. Finalment, i vincidori sont staa Canal +, Antena 3 e Telecinco.

Antena 3 ghee stada la prima, vist che i sò emissioun regolari comincien il 25 gennari de 1990, e vess el primm canal privaa che emetteva per tutta la Spàgna. La forma part del grupp Antena 3, insema ai dit de Onda Cero, Europa FM, Movierecord, Atres Advertising e A3Multimedia, inscì come la ditta Unipublic. Inscì la si presentava Antena3...



Canal + ghaa avuu ona concession special, vist che ghaveva emett obbligatoriament 6 or gratuiti, ma i permissen de trasmettè el rest de la programmazion in emissiouni codificaa. El 8 Giugn de 1990 comincien i sò emissiouni in proeuve, e el 14 settember, quei regolari. Pensi che tucc in Spàgna ghee regordemm de la sintonia de Canal +...



Gh'hoo lascià per el final a Telecinco, perché, gh'è domà ona frase che pod definì la sò stòria: La realtà la spuzza. Telecinco l'è stada la segonda in emett, el 3 de marz de 1990, come no, con quasi tutt el personal italiann, e cont on grand spettacol, basada in del format televisivi de Canale 5.



Gh'hinn domà duu dati curiousi da sottolineà.Per comincià, i omonimi tedesch e frances de Canale 5 gh'hinn no avuu la stèsa fortuna che Telecinco. Telefünf ghaa dervì in del 1988 e serrà in del 1992. Finalment, in del 2002, el grupp Tele München Gruppe la ridervì. Gh'hoo no ben capì i resoni de questi cambi, vist che la maggior part dell'informazion l'è in tedesch... E capissi no on nagott.

La Cinq, inveci, ghaa minga avuu tanta fortuna. La ghaa natt in del 1986 e la moeur in del 1992, in diretta, vist che anca se la programmazion gh'aveva ona bona quòta de spettatouri, el canal la registrava perdit e finalment, ghee stà dichiarà on falliment tecnich. El debit l'era de on million de franch, quindi, la lasciaron morì el 12 de april de 1992.



Un'ultim dato curios su la Telecinco, el canal spagnoeul, che l'è anmò viv, e che l'è infatti quèll che gh'ha pussee successi da ona para d'ann. In del 1989, Fininvest gh'aveva el 25% de la stazion televisiva, e inveci, da la sò uscida in borsa in del 2004 Mediaset Investimenti la possied ona percentual dei benefici de questa stazion da brivid: ¡¡¡50,13%!!! (Senza commenti, no??)

Al dì de incoeu, la tv la cresc inarrestabil. In del 2005 l'è nasciuda Cuatro, e in del 2006, la Sexta. Me foo ona domanda: serom pussee felis quand gh'eren domà tri stazion de tv, inveci de la quantità de canali che se poeuden ottenè adèss travers i tv digitali?
 
Contrato Coloriuris