venerdì 28 marzo 2008

28 marz

Incoeu l'è 28 marz. Me pesa savè che ghoo on ann pussee da quand ghoo faa el viaggi al mè vess pussee irrazional, sottomess ad un caos metropolitan che mai ghavaria vivuu. Seri mì, o magari seri ona copia de mì. Esisteva minga puu la tosetta timida che passeggiava per i vii de Vigo, ma se era sveglià on animal che percorreva i vii de Milàn, che lassava ona metrò per andà su on alter. Che sentiva i
pèrfidi paroli de la gent che voeureva minga dà ona man, o che se lassava incantà da la gent che el faceva.

Ghavevi faa la brava in el possibil. Ma mi seri lasciada provocà, e mi seri abbandonà ai bracci che la mè mama pensaria che hinn de complett sconosciuti, ma segunda mì, conoscevi giamò tropp ben. Mi sont confusa de bracci e de laver. Magari l'è quest. El podarem minga savè. Anzi, el podaroo savè el dì che podaroo tornà. tant sarà cambià tutt, ma el sarà cambià on nagòtt.

El mè volt sera minga cambià, ma el mè nomm l'è diventà quel che saria on scandal per i mèi: La viga, Annie, Annarella, Annina. La tosa. La nana. Nòmm. Nòmm. Nòmm. Nòmm che chiamaven per ona cattivissima angela che la podeva no faa on alter che lasciass andà.

El diseven giamò i Mercanti di Liquore. Sotto all'inmondizia sta nascosta la magia. L'ipocrisia dei modisti che installen i lor negozi come se fudessen i Mc Donald's. El saveria minga che l'è pesg, ma me vegn da vomità quand on quaivun la domanda se a Milàn seri finì per la moda. Odi la moda. Ami el caos milanès. El caos milanès,e ami anca ai mè amis, anca se locchi, e pervertidi, cercaven de guardà che ròba ghe fudessi sott a la minigonna de la mè ment. Ghèe chi pensaria che el mè coeur l'è là sott. E se accorg de che ghoo cambià mutanda, ma minga sentimenti. Alora, se stupiss come on animal.

Me regordi de quei dì in attesa per podè incontrà gent, che purtropp era incasinada. Peccà de vegh minga incontrà Laura, per esempi, anca se probabilment la saria svèlta de quand sont lòcca. Magari sì. O magari no. L'è difficil arrivà al fond dei cos in ona settimana de salti.

Perdemm per Milàn. Me perdevi. Alora ghavevi de domandà a mila figuri strani che correven per ciapà l'ultima metrò del dì indove fudessi el Còrs Vittorio Emanuele. O anca indove l'era via Lippi. Chi sà. Quèl che contava l'era rivà, rivà da nissuna part. Ma tucc correven, domà ona professoressa che la andava cont calma me guidava on ciccinin e anca me dava trà. Galiziana? Bèla sorpresa. Le era piassuu tant Santiago de Compostela. Dopo de avegh combinà on disaster perduda per i vii de Milàn, me ghaveven avvertì de perdemm no per segonda voeulta fin ad arrivà a Lambrate, perché ghaveven pagura che mì andassi foeura de la città. Andaria minga foeura de la magia gris. Addiritura l'ultim dì ghoo bagnà el lètt de lacrimi disperà perché voeurevi minga andà foeura de Milàn. Volevi imprigionamm lì, e tornà no a la mè città in sul ocean... E dormì no. Sentì el caos. Amà el caos.

Imparavi tucc i dì on quaicos de noeuv. E adèss ghoo imparà che ghoo de tornà per dimostrà che sont la Annie, la Viga, la tosa, la nana. Sì, sont mì. Anca se on quaivun la diria che sont minga l'istess. Sont pussee birichina. Sont pussee milanesa.

Se capiss che avegh lett Pinketts me ghaa fatt ben. Ma piasen i lingu acuti, ma me piasen pussee anmò i man acuti. Quei che me legg spess savii che era da tant che riuscivi minga a scriv on quai cos del gener. Era da tant che leggevi minga on quai cos de compless. Compless come Pinketts. Magari l'è compless perché l'è on sempliz milanès. Ma on attent ispirador. Quèst post infàtti, el ghoo scritt grazie a luu. E grazie al mè prof, che mel ghaa consiglià. Anca se quand me domandarà del liber el so no che podaroo dì. Magari me perderoo en ona giungla de paroli che ghoo appena faa in quest post.

Doman pubblicheroo i piccoli noti che ghavevi scritt quand seri a Milàn... :D

giovedì 27 marzo 2008

Vigo

E questa l'è Vigo... godevv el videi!!!

Milan

Me sont emozionada quand ghoo guardà quest videi e ghoo ricordà tutt le mè esperienzi...

martedì 18 marzo 2008

Sògni..

Quei dì indrè ghoo sognà on quai cos de curios.

Sì, seri mì. Seri vestuuda cont on abit blu, che me andava benissim. Tant formal. I cavei seren mess ben, in on scignòn. Truccada, e portavi ona ventiquattrore nera. (No, ghavevi minga rubà in banca...)

Correvi come ona lòcca per i vii de Milàn. Correvi, guardavi l'orologgi. Seri in prèssa. Tanta prèssa. Sont rivada fin ona fermada de metrò e sont andada giò volada. Propri in quel moment, perdevi la metrò che ghavevi de ciapà. Ghoo spettà cont pazienza fin l'arrivi de quèla dopu...Sont andada sò in pressa. Poeu, quand seri denter, ghoo cercà de calmamm on po. Seri in ritard. Ma mancava poc. Finalment, sont andada giò de la metrò e sont corsa. Sont corsa come ghavevi mai cors in de la mè vida, fin on post che sembrava on uffizzi. Sont entrada.

Tropp tard. On grupp de signori, che seren tucc seduu intorna ad un tavol, sont rimast a guardamm. Alcuni de lor cont on sorris, altri cont faccia de dì: Indoe te seret perduda??" Uff...

domenica 16 marzo 2008

La mè meiga!

Promettevi de pubblicà i immagini de la meiga (stria) che ghavevi faa cont la pasta de modelaggi...

E tela chi! :)








venerdì 14 marzo 2008

settimana cultural EOI (Italiann)

E in italiann, sont quèla che la sona el tamburèll (a sinistra)

Settimana cultural EOI (cines)



Senza commenti... In quel de cinès sont quèla che l'è minga ferma, la se donda, incrosa i bracci, ecc....

domenica 9 marzo 2008

Senza commenti...

Quèsti hinn i cartèlli che hinn comparì per el dì de la dòna...



Senza commenti... Chi mi conoss el sà che Matteo, Pelone ed ecc me ciamaven inscì :D E quando seri a Milàn ghavevi de sentì cos come "Ciao Viga!" e anca"Ciao Vighina!" :D

sabato 8 marzo 2008

Pizzica!

Giovedì l'è stà el "grand dì". Sì, infàti, ghoo dovuu sonà el tamburèll, ona canzon del sud de Itàlia ciamada "U Santu Paulu". Ma vabbè, cominciom dal inizi. Tutt l'è comincià quand Fabio - el mè professor de italiann- me ghaa propost de sonà el tambuèll in del festival cultural. Ghoo accettà quasi senza de pensass duu voeult. Ghoo da di che i provi sont staa dei situazion strani per mì: El prim dì de proeuva, gh'èren domà Fabio e Marco (on alter professor) che anca ghaan sonà in del festival, la ghitara e la fisarmònica. Prima sérom in del departament de italiann (cont dei prof che entraven e andaven foeura tutt el temp) ma poeu, serom andà in del aula magna. Ghoo de recognoss che me ghaan dovuu da ona man (o duu per riescì a ciapà el ritmo de la canzon, e inveci, adess che el pensi, se somiglia tant a la jota punteada galiziana :D

Lunedì ghemm dovuu faa on alter proeuva, ma circondaa di alcuni compagni de italian che voeureven imparà a ballà. Quèsta voeulta gheren tucc, anca i duu fioeu che gh'avevén de cantà, e i balloeur che hinn venuu da la Puglia ad insegnà el cors. L'è stada ona proeuva avèrta a la gent de italiann, quindi sérom circondadi dei professori... (Uffa...!) Ma comunque, per mì l'è stà quasi come vess in famiglia, conoscevi a ona grand part de la gent, ha, ha, ha. Alcuni personi me ghaan faa i complimenti per come ghavevi sonà e me ghaan domandà da quant temp al foo... Beh, quei cos... Simona ed Alessandro (i balloeur) me ghann ringrazià almeno tri o quatter voeulte per avegh partecipà (l'è minga inscì important, al ghoo faa cont tant piasè) Poeu sont andada foeura.

El dì dopu ghavevi ona mail de Fabio: Me domandava indoe sont andada, perché gheran andà tucc a bè on quaicos e mì seri no. ha, ha, ha, al capita... Era l'istess ona situazion tant strana per mì :D Adèss in sul seri, al sapevi no, e seri tant stracca... Al par che Fabio l'è cors indrè a mì, ma mì ghoo cors pussee de lù :D. Quel dì sont andada cont lor a bé on quacos dopu de la proeuva, e verament, me vergognavi on ciccinin: Alessandro e Simona sapeven pussee de mì de quel che pensavi, ha, ha, ha. (Fidass mai de on prof de italiann... Consigli de esperta!)

Finalment, giovedì ghemm avuu el festival. Seri nervosa, ma ghoo goduu tant. Credi de avegh superà ona speci de blocch. TAnt gent me ghaa faa anmò i complimenti, e quand sond salida, Marco me ghaa dett de andà al departament de italiann on moment... E va e la dis: "Quest ghavaria de fal el capo de studi... ma vist che l'è giamò andà..." On regalo. Sì, gheva on regalo par mì e on alter per l'alter tosa (che era giamò andada) da part del departament de italiann. L'eva da immaginà che fudessi on bon regalo: on liber de lettura :D

E nagott,dopu ghem andà anca a bé on quaicos, questa voeulta anca l'è rimasta on alter professora e alcuni compagni de la mè class. Fabio me ghaa dett che quest'anno me boccia domà per famm partepà l'ann che vegn anmò. (che cattiv! Se vegni bocciada al 5º, ghoo de faa duu ann!) Me sont divertuda, ma l'era d'immaginà, seri on po triste... L'era rivada la fin!!!!

Quand sont tornada a cà e el ghoo contà su a la mè mama, lè me ghaa dett duu cos:

- Che ghavaria de domandà ai prof de italiann de scriv on quaicos denter al liber (Ghavevi minga pensà)
- Che come mai ghavevi no domandà la e-mail ai balloeur (ghavevi pensà, ma el ghoo minga faa, ha, ha, ha.)

Vabbè, pensi che quèst l'è tutt... Speri de podè ottegnì i documenti grafich :D

domenica 2 marzo 2008

Sempar in pee

Sempar in pee,
Senza faa fatiga
Perché la lòtta l’è comincada.
Oeugg sconduu, volti scuri,
Gent che voeur ignorà la realtà.
Ona realtà che el sann minga,
Ma che l’è adrè a svegliass,
On sogn che el va innanz
Silenzios, ma che vegn,
Per ricuperà el sò regn,
E faa sarà sù tanti bocch.
El dì che ghee sarà el tramont,
La lòtta gh’avaraa finii,
E i vecch saggi, che adèss hinn nascosti,
Tucc insema, ciamarann a la Morrigu
E el dolor andarà foeura.

sabato 1 marzo 2008

Cines in de la settimana cutural

Ier l'è stà venerdì, alora sont andada a lavorà, ghavevi minga lezion, ma ghavevi l'attuazion de cines.

Gh'è stada tanta gent che sel ghaa tajà ka corda, infàtti, de la me class sérom in cinqu o ses, he, he. Me aveven mess innanz perché sont intonada, (anca se sont minga l'unica de la mè class) Seri nervosa on ciccinin, el mè prof de italian era lì, ma quèll el immaginavi, era no quell che me ghaveva faa diventà pussee enrvosa. Credi che sont diventada pussee nervosa quand ghoo vist el capu de studi (e un mè ex professor de italiann...!) Uffa... E l'è minga rivada anmò l'attuazion de italiann, ghoo de faa on po de pratica, perché poeu.... he, he, he.

Beh, l'è minga andada inscì mal, l'unica ròba on po brùta l'è che me tremaven i gamb. Quand ghoo de faa on quaicos del gener e diventi nervosa, ghoo l'impression de che perdi l'equilibri dei tacch, he, he, he. I man i avevi brancà dedree per evità tremà pussee :D Me piasaria podè controllà i mè nervi quand me guarden, ma quell domà se impara quand... el feet spess!
 
Contrato Coloriuris