Dì scur, dì de fatiga,
El dolor el va anmò su,
Pensi al dì che te hoo cognosuu,
pensi a la nott che te hoo perduu,
de sògni dolz che cerchen el lor destin,
de realtà amara che la fa soffrì.
Adèss cerchi on sens a la mè vita,
che la corr senza fermass, senza capì
ier el mè coeur l’è stà ferì
e sont diventada piscinnina.
Ora guardi el ciel e cerchi la madonnina,
che la guarda Milàn senza savè
che el tò amour poterò minga avegh.
Visualizzazione post con etichetta poesia. Mostra tutti i post
Visualizzazione post con etichetta poesia. Mostra tutti i post
venerdì 2 ottobre 2009
martedì 7 ottobre 2008
Perduu in del casott
Un basin perduu in un casott...
See tì, sunt mì che caragni
La mort de un sentiment frecc
Grand, orguglius ma vecc
El arriva l’autunn, e mì guardi.
Guardi el temp che el pàsa, la pioeuva che la borla giò.
La Madunina la caragna, da su in del ciel,
Intant mì abrasi un alberi in un bosch
Perché tì el capisset no.
In del vent sa sent una quai canson
Che gh’haa el profumi de la tò pell,
Mì sunt chi, me levi minga su.
Gh’hoo no voeuja de vidè el temp che el passa,
Cunt E el mund che el curr e el curr,
E tì dumà fee el ganassa
See tì, sunt mì che caragni
La mort de un sentiment frecc
Grand, orguglius ma vecc
El arriva l’autunn, e mì guardi.
Guardi el temp che el pàsa, la pioeuva che la borla giò.
La Madunina la caragna, da su in del ciel,
Intant mì abrasi un alberi in un bosch
Perché tì el capisset no.
In del vent sa sent una quai canson
Che gh’haa el profumi de la tò pell,
Mì sunt chi, me levi minga su.
Gh’hoo no voeuja de vidè el temp che el passa,
Cunt E el mund che el curr e el curr,
E tì dumà fee el ganassa
domenica 2 marzo 2008
Sempar in pee
Sempar in pee,
Senza faa fatiga
Perché la lòtta l’è comincada.
Oeugg sconduu, volti scuri,
Gent che voeur ignorà la realtà.
Ona realtà che el sann minga,
Ma che l’è adrè a svegliass,
On sogn che el va innanz
Silenzios, ma che vegn,
Per ricuperà el sò regn,
E faa sarà sù tanti bocch.
El dì che ghee sarà el tramont,
La lòtta gh’avaraa finii,
E i vecch saggi, che adèss hinn nascosti,
Tucc insema, ciamarann a la Morrigu
E el dolor andarà foeura.
Senza faa fatiga
Perché la lòtta l’è comincada.
Oeugg sconduu, volti scuri,
Gent che voeur ignorà la realtà.
Ona realtà che el sann minga,
Ma che l’è adrè a svegliass,
On sogn che el va innanz
Silenzios, ma che vegn,
Per ricuperà el sò regn,
E faa sarà sù tanti bocch.
El dì che ghee sarà el tramont,
La lòtta gh’avaraa finii,
E i vecch saggi, che adèss hinn nascosti,
Tucc insema, ciamarann a la Morrigu
E el dolor andarà foeura.
venerdì 25 gennaio 2008
Dolor
Pussee dolor
Che quel che l’amor ghaa creà
On noeuv bagai caragna
Perché la vita l’è mòrta
Perché i sogni a basten no.
El sangu che el corr
El val on nagòtt.
Perché el sò che tì
Capireet poc.
Mi senti tant sola
Anca se gh’è pussee gent
Ma el coeur la dis
Che savel el val nient.
Sont chi, in on noeuv dì
Ma doman gh’è saroo no
Gh’è saroo no chi, ma neanca lì
Domà l’odor de mort.lunedì 1 ottobre 2007
Mama Milàn
Per alcuni seet el caos, per alter la prèssa
Ma inveci, seet dumà la vid che tir innanz
A in cadüu i lagrimi de la mia tristessa
Quand te ghù dovüu abbandonà.
Guardi la tò gent che al téndet nei tò man
Menter diset on nagott quand te fo i dumand,
Mama selvatiga che nascondet segreti
Che nisciun se sforsa in desquattà
La tèrra d’Insùbria caragna quand al senti
Che queivun la ghà trattaa come on can, insultada,
Quand l’è ignorada, perché rigorda i temp
In cui l’eva sugnada.
Ciama i sò fioeu, che al senten no,
La pioeuva che borla giò incoeu e al farà duman
La vusa che vör no vess scordà
Da i noeuv fioeu d’Insùbria.
Me manca la tòa manera de guardà el mond
Intant te pensi anca se sunt luntan
A voeulte te ciami e te chiedi che me vegni a cercà
E senza pudè durmì, speci a la mama Milàn.
Ma inveci, seet dumà la vid che tir innanz
A in cadüu i lagrimi de la mia tristessa
Quand te ghù dovüu abbandonà.
Guardi la tò gent che al téndet nei tò man
Menter diset on nagott quand te fo i dumand,
Mama selvatiga che nascondet segreti
Che nisciun se sforsa in desquattà
La tèrra d’Insùbria caragna quand al senti
Che queivun la ghà trattaa come on can, insultada,
Quand l’è ignorada, perché rigorda i temp
In cui l’eva sugnada.
Ciama i sò fioeu, che al senten no,
La pioeuva che borla giò incoeu e al farà duman
La vusa che vör no vess scordà
Da i noeuv fioeu d’Insùbria.
Me manca la tòa manera de guardà el mond
Intant te pensi anca se sunt luntan
A voeulte te ciami e te chiedi che me vegni a cercà
E senza pudè durmì, speci a la mama Milàn.
lunedì 17 settembre 2007
E senza tì...
Per Paolo (Grasie de tutt)
Quèst l'è el mè primm esperiment de poesia in meneghin. :)
E Senza tì
Ta seet on sogn perduu tra i nìvoli
La anima de on passaa che al cerchi
Cammini in on bosch, te trovi no
Ma senti che seet chi, cont mi.
Te seet el ventusel che sbragia tra i alberi,
Quand pensi che sunt sola.
Mi acaresi i cavei e me porti via.
Te seet el osean che sorrid quand a ghù no pagura.
E me dacqua i pee nei nòtt de la siora luna.
Te seet ona stèla che me guida anmò
Quand l’è no nisciun a chi dumandà.
Chiudi i oeucch, te trovi no
Ma senti che te seet chi, cont mì,
E el vent me regala on tò basin.
Te seet el sol.
Quèst l'è el mè primm esperiment de poesia in meneghin. :)
E Senza tì
Ta seet on sogn perduu tra i nìvoli
La anima de on passaa che al cerchi
Cammini in on bosch, te trovi no
Ma senti che seet chi, cont mi.
Te seet el ventusel che sbragia tra i alberi,
Quand pensi che sunt sola.
Mi acaresi i cavei e me porti via.
Te seet el osean che sorrid quand a ghù no pagura.
E me dacqua i pee nei nòtt de la siora luna.
Te seet ona stèla che me guida anmò
Quand l’è no nisciun a chi dumandà.
Chiudi i oeucch, te trovi no
Ma senti che te seet chi, cont mì,
E el vent me regala on tò basin.
Te seet el sol.
Iscriviti a:
Post (Atom)