mercoledì 24 ottobre 2007

Pazienza...

Permèttí on mè piccol sfògo. Stò minga mal, ma g'hoo besogn de cuntal sù, e quèst l'è on dei moeudi pussee boni.

Duu dì indrè: Arrivi a la giongla: L'aula de 5º de italian, indoe vess tranquill l'è impossibil. Sem tucc nell'aula, 31 personi, e el professor l'è adrè a cercà ona soluzion. Gh'era tropp rebèlott, la gent la stava minga citta. E ona dei tòsi, che al cugnussi da quand semm piscinnini (Propri per quèst al so che l'è insopportabil) la mandass a tucc vesgh citti... Quand anca lè parlava. Cont on'alter stupida. Quèst chi quand stavi per sortì, la vegn vesìn e la dis, cont tutta la sò arroganza:

"L'ann che vègn vo a fa el erasmus a Milàn". Per el modo de dil, al sapevi che menter al diseva, pensava: "Tossegà tì, che tant mì poeudi andà e tì no!" Mì gh'hoo minga reagì inscì. Dumà la disi: "Me fà piasè. Mì magari turni l'ann che vegn cont el group de teater". E basta. Dopu sunt andada foeura, anca cont ona mè cumpagna che g'hoo avü al terz ann, e cont chi parli sempar. Quèsta ghà 39 ann, cume la mè mama. Alora, lè sapeva quest de la prima, ma minga de la segonda... E la diseva: "Pensass minga, a in duu tosètti inmaturi!" L'è vera. E vuna l'è pussee piscinnina, ma l'alter gh'haa anca on ann pussee de mì. Magari el fatt l'è che ma pias sempar vessgh cont gent grand, de 30-40 ann, gh'hoo dumà ona amisa de la mè età e anca l'è cuma mì su quèst...

A chi ghà legguu cont pazienza quèst post, al cunti sù ona ròba simpatica.

Anca quèi dì, de mattina, la mè mama l'è andada a laurà. E me gh'haa chiest de fa on quei cos a cà. Alora, gh'hoo ciapà el aspirapolver... La pizzi e cuminci al salòtt. La cagnèta varda el aspirapolver attenta. Gh'è on quei cos che al va no per lè. Chi l'è quèst chi che la vegn e la fa baccan? La corr indrè. Dopu la scopr che el aspirapolver gh'haa minga pagura. Pöd minga mòrd, perché l'aria le da fastidi. Alora, gh'è dumà on quei cos da fa:

Boià!!!

giovedì 18 ottobre 2007

¡Grazie!

Grazie a tucc quèi che se hànn fà memòria ier per el mè compleann :)

Ormai sunt veccia, 21 ann...

martedì 16 ottobre 2007

Curiositaa linguistega...

Gh'avevi no pensà...

Ghè ona paròla che l'è simil in italian e spagnoeul:

Sedia=Silla

Ma probabilment l'è pussee sorprendent quand ciapom i linguu regional. Ciapom i paròli in milanès e galizian:

Cadrega=Cadeira

L'è verament curius...

domenica 7 ottobre 2007

Intervista su el Dragh Bloeu

Grasie a el Dragh Bloeu e la bèla intervista che me ghàn faa sora el blog en milanès. Par mì l'è on piasè e on unur!

La pudi truvà chi, o andà diretament dal link che l'è in quèst blog.

A speri che la va pias!

Se ricumincia...

Duman se ricumincia anmò...

E la roeuda la gir.. Duman a ghavarù de andà a lessioun de italian, dopuduman, cines e ingles. Al turnarù a vidè i facch, de gent che stimi e gent che ignori, al turnarù a luttà cont i lètteri...

Ghè gent che ghà dii che sunt ona lòcca. L'è no giamò cont i mèi lingu naturali (Spagnoeul e galizian) l'è no giamò cont l'ingles, e cont l'italian. Neanca cont el mè criticà studi de milanès. (Lingu per la che al continuarù a luttà). Anca provarù cont el cinès.

Se 10 ann indrè me dicevum che capitarien tucc i cos che me capitan adess, probabilmente al credaria no.

E tra 10 di diventarù pussee veccia: 21 ann. Però importas minga, quèll che importa verament adess l'è lottà... E arendas no!

lunedì 1 ottobre 2007

Mama Milàn

Per alcuni seet el caos, per alter la prèssa
Ma inveci, seet dumà la vid che tir innanz
A in cadüu i lagrimi de la mia tristessa
Quand te ghù dovüu abbandonà.

Guardi la tò gent che al téndet nei tò man
Menter diset on nagott quand te fo i dumand,
Mama selvatiga che nascondet segreti
Che nisciun se sforsa in desquattà

La tèrra d’Insùbria caragna quand al senti
Che queivun la ghà trattaa come on can, insultada,
Quand l’è ignorada, perché rigorda i temp
In cui l’eva sugnada.

Ciama i sò fioeu, che al senten no,
La pioeuva che borla giò incoeu e al farà duman
La vusa che vör no vess scordà
Da i noeuv fioeu d’Insùbria.

Me manca la tòa manera de guardà el mond
Intant te pensi anca se sunt luntan
A voeulte te ciami e te chiedi che me vegni a cercà
E senza pudè durmì, speci a la mama Milàn.
 
Contrato Coloriuris