giovedì 13 novembre 2008

Italiànn...

Che vaccada.

Ier, spetavi Salomé innanz a la scoeula de lengu, per andà in de la piscina, come de solit. Eppur, ai 21.30 l'è quand la va foeura tuta la gent che manca, se serren i port, e tucc van foeura. Molti dei professoeuri van foeura dal parchegg, ma alcuni van foeura da la porta principal.

E inscì, ultimament me troeuvi spess al mè ultim professor de italiann, fabio, ed ad alcuni compàgni che vann ad ultim or d'italiann, dopu de vegh ripetuu (Alcuni per propri volontà). In quei momenti, la malinconia la me borda on ciccinin, e me meanchen i dibatti, i sabettamenti, i or a litigà cont la lèngu e rabiada perché a certi personi i sopportavi no, direttament.

Però se mi metti a pensà, la malinconia la vegn da indrè. Nei ultimi ann de italiann me mancava el cors de 2º, in del qual me dava lessioun Jose, un professour che ghee ciapava in gir el massim che el poteva. Cert, seri quèla puseee piscinnina de la clàss, cont i mè 18 ann. Allora seri de la era "del iogur" e de "pokemon" (gh'haa minga indovinà propri...) E mì, tant timida, sapevi minga che volevi dì. Allora. Marco, on fioeu de Vasto Marina (Abruzzo) che in quei momenti me importava giamò, me diseva: "di che l'è on...." Che tempi. E domà hinn passà 3 anni da allora.

Comunque, adèss gh'hoo besogn de cambi... Tanti cambi.

Nessun commento:

 
Contrato Coloriuris