lunedì 10 settembre 2007

Perduda

Perduda.

Un alter voeulta perduda.

Al turni a vess perduda en on mar di penseri che al serven ad on nigòtt, de sògn perduu, de lotte senza fin per truvà a quèlla persona là, a Anahí, ad ona mezz-adulta mezz-tosètta che adèss la sa no cume andà incuntra la vida, se al fa con on sorriso o con tutta la forsa del mond (che l'è quèll che me capita quand al pensi ai mumenti che al viv en ona città ormai luntana) o con ona luccia, che anca la borla giò quand mi confronti con la realtà presente. Presente e assente, diria assente. Perché mì sum no chi . Mai sum stada chi. L'è diffìcil de spiegà.

L'è gent che me ammira. Che me ammira per come canti, per come scrivi, per la mé capacità per imparà i lingu (Anca se sum tropp panpòssa) o per capì chèst c... de computer de i qual a voeulte la diventi sciava. Bhe, in sui capacità artistiche al dirù domà on quei cos. Scriv l'è no ona virtò, neanca on dono. L'è quasi ona malatti. Per scriv un quei cos, un queivun ghà de riscattà i propri stòrie e emusiuni. Alcune voeulte se descadenan emusiuni strani. Tant strani. A voeult quasi suicide.

Nessun commento:

 
Contrato Coloriuris