venerdì 28 marzo 2008

28 marz

Incoeu l'è 28 marz. Me pesa savè che ghoo on ann pussee da quand ghoo faa el viaggi al mè vess pussee irrazional, sottomess ad un caos metropolitan che mai ghavaria vivuu. Seri mì, o magari seri ona copia de mì. Esisteva minga puu la tosetta timida che passeggiava per i vii de Vigo, ma se era sveglià on animal che percorreva i vii de Milàn, che lassava ona metrò per andà su on alter. Che sentiva i
pèrfidi paroli de la gent che voeureva minga dà ona man, o che se lassava incantà da la gent che el faceva.

Ghavevi faa la brava in el possibil. Ma mi seri lasciada provocà, e mi seri abbandonà ai bracci che la mè mama pensaria che hinn de complett sconosciuti, ma segunda mì, conoscevi giamò tropp ben. Mi sont confusa de bracci e de laver. Magari l'è quest. El podarem minga savè. Anzi, el podaroo savè el dì che podaroo tornà. tant sarà cambià tutt, ma el sarà cambià on nagòtt.

El mè volt sera minga cambià, ma el mè nomm l'è diventà quel che saria on scandal per i mèi: La viga, Annie, Annarella, Annina. La tosa. La nana. Nòmm. Nòmm. Nòmm. Nòmm che chiamaven per ona cattivissima angela che la podeva no faa on alter che lasciass andà.

El diseven giamò i Mercanti di Liquore. Sotto all'inmondizia sta nascosta la magia. L'ipocrisia dei modisti che installen i lor negozi come se fudessen i Mc Donald's. El saveria minga che l'è pesg, ma me vegn da vomità quand on quaivun la domanda se a Milàn seri finì per la moda. Odi la moda. Ami el caos milanès. El caos milanès,e ami anca ai mè amis, anca se locchi, e pervertidi, cercaven de guardà che ròba ghe fudessi sott a la minigonna de la mè ment. Ghèe chi pensaria che el mè coeur l'è là sott. E se accorg de che ghoo cambià mutanda, ma minga sentimenti. Alora, se stupiss come on animal.

Me regordi de quei dì in attesa per podè incontrà gent, che purtropp era incasinada. Peccà de vegh minga incontrà Laura, per esempi, anca se probabilment la saria svèlta de quand sont lòcca. Magari sì. O magari no. L'è difficil arrivà al fond dei cos in ona settimana de salti.

Perdemm per Milàn. Me perdevi. Alora ghavevi de domandà a mila figuri strani che correven per ciapà l'ultima metrò del dì indove fudessi el Còrs Vittorio Emanuele. O anca indove l'era via Lippi. Chi sà. Quèl che contava l'era rivà, rivà da nissuna part. Ma tucc correven, domà ona professoressa che la andava cont calma me guidava on ciccinin e anca me dava trà. Galiziana? Bèla sorpresa. Le era piassuu tant Santiago de Compostela. Dopo de avegh combinà on disaster perduda per i vii de Milàn, me ghaveven avvertì de perdemm no per segonda voeulta fin ad arrivà a Lambrate, perché ghaveven pagura che mì andassi foeura de la città. Andaria minga foeura de la magia gris. Addiritura l'ultim dì ghoo bagnà el lètt de lacrimi disperà perché voeurevi minga andà foeura de Milàn. Volevi imprigionamm lì, e tornà no a la mè città in sul ocean... E dormì no. Sentì el caos. Amà el caos.

Imparavi tucc i dì on quaicos de noeuv. E adèss ghoo imparà che ghoo de tornà per dimostrà che sont la Annie, la Viga, la tosa, la nana. Sì, sont mì. Anca se on quaivun la diria che sont minga l'istess. Sont pussee birichina. Sont pussee milanesa.

Se capiss che avegh lett Pinketts me ghaa fatt ben. Ma piasen i lingu acuti, ma me piasen pussee anmò i man acuti. Quei che me legg spess savii che era da tant che riuscivi minga a scriv on quai cos del gener. Era da tant che leggevi minga on quai cos de compless. Compless come Pinketts. Magari l'è compless perché l'è on sempliz milanès. Ma on attent ispirador. Quèst post infàtti, el ghoo scritt grazie a luu. E grazie al mè prof, che mel ghaa consiglià. Anca se quand me domandarà del liber el so no che podaroo dì. Magari me perderoo en ona giungla de paroli che ghoo appena faa in quest post.

Doman pubblicheroo i piccoli noti che ghavevi scritt quand seri a Milàn... :D

1 commento:

Anonimo ha detto...

Passi de chì attravers el blog de Brugh. On sit bellissim, el tò. Te fo amisa immediatament.

S'ciavo!

 
Contrato Coloriuris