Magari a vegni in Italia primma de quant a spetti. E probabilmente turnerù ad andà a Milan. A la bela Milan (Anca se l'è in scì odiata).
Dumà a go de truvà da lavurà mì a sto a cercal con pasiensa) E risparmià coe ona locca.
Ona mia ex compagna de informatica, che ora pare che l'è sta a diventà ona bòna amis, l vegnaria con me volentera... L'è la dis che le pias sentì parlà la léngua italianna, ha, ha, ha.
Ora sunt a stà a pensà in un quei cos che me fà rid... Quand sunt a stà a Milàn, gh'è stà on dì che mia mader l ghà ciamà.. E l'è ghà dumnadà:
Cume và col tò moros???
Moros???- Mì sum stà tant sorpres par la dumanda. Finalmente ghù a di: - In quei cas,dirè i moros!!!
Veramente, a Milàn in chèst senso mì sunt a sentì in ona situazion ona branca strana. Però mì sunt a stà ben. Mì sunt a sentì al mè aj.
Comunque sum rimast trop cos pendienti. On mè amis la dis che magari mè vègn a truvà a Vigo. Comunque quand turnerù a Milàn a ghavarù de fa ona branca de cos...Alcune nissun i poeudi no immaginà...
mercoledì 27 giugno 2007
Iscriviti a:
Commenti sul post (Atom)
Nessun commento:
Posta un commento